Etimologia

L'origen del topònim Lavaix no ha estat resolt. S’hi ha donat una explicació més especulativa, com la de Mascaray:

"És fruit de l'aplicació de la composició basca:

Labagus, Labagius, Labagis, Labais, Labaix, Labadis, Labadius.

...en el pirmer element labago o labaga, és la veu basca laba, “forn”, i la veu ala corresponent a "boca", així labaga o labago significaria "boca de forn", que s'uniria a l'adjectiu us o hus, i que conformaria la forma complexa de labagus, és a dir:

"la boca del forn nua o pelada".

 Extractes de Bienvenido Mascaray Sin, de Misteri de la Ribagorça, Edicions Tafalla, 2000.

Per contra, Coromines, que recorre amb facilitat a l’origen basc dels topònims pirinencs, en aquest cas es decanta per una opció indoeuropea o directament llatina:

El punt de partida ha de ser un tipus LAVAIOS o LAVADIOS, que segons fonètica pallaresa-ribagorçana, havia de donar -ajs, després amalgamat en -á(i)s. Els parònims, que concretarem tot seguit, mostren que es tracta d'un mot designant aiguarelles o llocs sovint inundats, com correspon a un paratge on s'acumulaven les aigües de dos forts rius pirinencs, allí confluents, la Noguera i el riu de Malpàs. Potser mot pre-romà? Amb un sufix -ADIOS?  Llavors, però, hauria de ser indoeuropeu; car és difícil no reconèixer-hi l'arrel pan-indoeuropea LOU/ LAU 'llavar, rentar'. Però en el fons encara és menys arriscat veure-hi simplement un derivat romànic de LAVARE. Amb un sufix, -a(d)ju, o -aju que restaria més o menys obscur.

O més aviat simplement LAVACLU, variant del 11. LAVACRUM, 'rentador', si bé amb el resultat antic -ayl reduït a -ay per dissimilació (...). En tot cas no pot fer escrúpol la l- inicial no canviada en LI-, sigui per l'arcaisme de l'alt pallarès, sigui per dissimilació de la palatalitat davant -is.

Joan Coromines, Onomasticon Cataloniae (https://oncat.iec.cat/).