Del Monestir de la Mare de Déu de Santa Maria de Lavaix, situat a les proximitats de l'antic lloc de Suert, se'n tenen les primeres notícies a partir de l'any 771, tercer del regnat de Carlemany, quan estava dedicat a sant Martí i guardava la regla de sant Benet; i de forma fefaent el 831 amb la reorganització episcopal d'Urgell.

Durant el primers temps es trobava sota la protecció del Comte de Tolosa, moment en què  l'abat Trasoari o Trasbado va acudir a visitar el comte Frèdol de Tolosa a fi d'obtenir determinats privilegis i va aconseguir fins i tot el d'immunitat.

Amb l'acord de 1223 del Papa Honori III, el monestir va entrar a la familia cistercenca. Del 1223 al 1624 el monestir es va regir per abats perpetus. El 1624 va adoptar la modalitat dels abats triennals, per acabar la seua vida l'any 1835 amb l'exclaustració, quan regia el lloc l'abat Antoni Gelabert al front de tretze monjos i tres llecs.